La Colònia Güell ha acollit aquest diumenge 8 de novembre l’acte de Commemoració de la col·locació de la primera pedra de l’Església de la Colònia Güell, una celebració central de l’Any Gaudí 2026 que ha reviscut, de manera simbòlica, l’inici del projecte d’Antoni Gaudí l’any 1908.

L’acte, celebrat pels carrers de la Colònia Güell i a la Cripta, ha combinat cultura popular, música, dansa, recreació històrica i tecnologia, i ha posat en valor la Cripta de la Colònia Güell com una de les grans joies del modernisme català i un dels principals referents patrimonials del Baix Llobregat.

La commemoració de la tarda ha posat el punt final a una jornada dedicada al modernisme i al llegat de Gaudí a la Colònia. Al matí, s’ha celebrat la 26a Festa del Modernisme de la Colònia Güell, una recreació teatral i escenogràfica de la vida quotidiana de la colònia tèxtil de finals del segle XIX, amb els carrers de la Colònia com a escenari.

Enguany, la festa ha retut homenatge especial a Antoni Gaudí i ha tingut com a fil conductor la seva visita a la Colònia per fer el seguiment de les obres de l’església. La iniciativa ha posat en valor la memòria oral, els costums, les anècdotes i les problemàtiques de la comunitat obrera que va donar vida a la colònia, així com el paper de Gaudí com a ideòleg de l’entramat urbanístic i constructor de l’església per als obrers i obreres.

La jornada de la tarda s’ha iniciat el seguici, format per autoritats d’època, portadors de la pedra i entitats de cultura popular, que ha recorregut els carrers de la Colònia fins a la Cripta.

En arribar a la plaça Joan Güell, hi ha hagut una parada amb exhibicions de les entitats participants: els Gegants de Riudoms, l’agrupació de cultura popular, músics, la colla de drac  i diables de la Colònia Güell i xaranga. El seguici ha continuat el recorregut per la plaça Joan Güell, el carrer Barrau, la plaça Anselm Clavé i el carrer Reixach fins a la Cripta.

Un cop a la Cripta, les autoritats han fet una visita a l’interior del monument i, tot seguit, s’han desplaçat al jardí, on ha tingut lloc l’acte institucional.

La segona part de la commemoració ha començat amb els parlaments de les autoritats. Hi han intervingut Jordi Bartolomé, alcalde de Santa Coloma de Cervelló; Maria Pau, regidora de Cultura de l’Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló; el Mossèn Josep Maria Domingo, vicari general del bisbat de Sant Feliu de Llobregat; Joaquim Borràs, director general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya; Lourdes Borrell, diputada delegada de Memòria Democràtica de la Diputació de Barcelona, i Eva Martínez, presidenta del Consorci de la Colònia Güell.

Tot seguit, ha tingut lloc la recreació de l’acte de col·locació de la primera pedra, amb un petit parlament de les autoritats d’època a la zona de la pedra. L’escenificació ha evocat el moment en què Gaudí va iniciar un projecte que va esdevenir un dels grans referents de l’arquitectura modernista.

Posteriorment, s’ha ofert un espectacle de dansa, i el punt final l’ha posat l’espectacle lumínic amb drons, creat per Flock Drone Art, estudi creatiu català pioner i referent a Europa en la creació d’espectacles de llums amb drons sincronitzats, que fusiona art i tecnologia per convertir el cel en un gran llenç aeri amb coreografies 3D i música. 

La commemoració ha estat una festa oberta a la ciutadania i una oportunitat per redescobrir la Colònia Güell com un espai patrimonial viu. La recreació històrica, el seguici, els gegants de Riudoms, els músics, la colla de drac i diables, la xaranga, la dansa i l’espectacle lumínic han permès reviure el passat d’una manera contemporània i participativa.